Reunió de la Coordinació Nacional del MST.

Del 24 al 28 de gener està celebrant-se la reunió anual de la Coordinació Nacional del Moviment del Treballadors Rurals Sense Terra, que té com a uns dels principals objectius, marcar la línia d’acció del moviment durant el 2011, així com també, analitzar la situació política, social i econòmica de Brasil en general i la relació del Moviment amb les institucions en particular.
Durant les jornades estan tractant-se temes diversos com la cojuntura político-econòmica d’Amèrica Llatina presentada per Valter Pomar, que ha sigut secretari de relacions internacionals del PT, partit de Lula, que va tornar a guanyar les passades eleccions presidencials. Altres intervencions interessants han estat les de l’Anàlisi dels desenvolupament del Capitalisme a l’Agricultura o sobre els desafiaments del MST en el pròxim període, presentada per Ademar Bogo, professor de teoria político-econòmica a l’Escola i membre del MST.
Hui per finalitzar l’acte s’ha fet un homenatge a les “Dones lluitares del nostre poble” i per la nit s’ha obert la Assemblea de les Dones per debatre les qüestions de gènere dins del Moviment.
Destaca molt en les jornades la voluntat i l’ànim de la gent de cara a enfocar un temps, que no es planteja gens fàcil pels moviments socials, ja que encara que no ho semble, durant els governs del Partit dels Treballadors, els 8 anys de Lula, és quan més han avançat les grans empreses del capital, i l’agronegoci que impedeix la continuïtat de la Reforma Agrària i la consolidació de tot un procés de socialització de la propietat de la terra més just, que permeta superar les grans desigualtats que viu la població de Brasil.

Bon Nadal i Bon Any - Feliz Navidad y Año Nuevo - Boas Festas e Feliz Ano Novo.

Molts ja haureu pensat que m’havia cansat d’escriure al bloc, doncs no. La veritat és que feia temps que no escrivia, amb tot el tema de les festes el tenia un poc abandonat.
El Nadal per Brasil és un poc diferent al nostre, sobretot enguany per la climatologia, m’han dit que per ahí està fent molt de fred, res a veure amb el temps que tenim nosaltres. Resulta molt estrany anar pel carrer i veure l’engalanament de Nadal i tu passejar-te amb pantaló curt o samarreta pròpia de l’estiu, el dia de Nadal banyar-te a la platja, els xiquets i xiquetes de vancances de l’estiu, etc.
Plantege que s’exporte, mireu després de festes de Sant Jaume, a l’agost podríem celebrar el Nadal, què penseu? No seria mala idea, veritat? Igual el problema seria com acabariem nosaltres.
Per altra banda, per a mi també ha sigut diferent, he passat 3 dies en casa d’un ondarenc que viu a São Paulo, Roger Lluzar i Flávio, junt a Katarzyna (professora d’anglés de Roger), són uns anfitrions de categoria. Aquest ha estat el meu primer sopar de Nadal fora de casa, sense la família a la platja que encara que no ho semble molt.... els enyore una miqueta i avui, será el meu sopar de cap d’any sense els meus AMICS, aquell que he deixat per una temporada a Ondara.

Res més, vos desitje molta felicitat i força pel 2011 a tots.

Treball comunitari

El 23 de noviembre de 1959 hizo realidad con el ejemplo su primer llamado a realizar jornadas de trabajo voluntario. La historia recoge ese hecho en la construcción de la Ciudad Escolar “Camilo Cienfuegos”, en el Caney de las Mercedes, lugar localizado en el corazón de la Sierra Maestra.
Aquel sábado, junto a un numeroso grupo de seguidores, el legendario Comandante participó en ardua jornada que se extendió varias horas. En lo sucesivo, a pesar de sus responsabilidades en la dirección del país, cada sábado era frecuente verlo enfrascado en las diversas tareas de un constructor.
El Che realizaba no solo en labores constructivas, sino también como cortador de caña en las zafras azucareras; operario en una fábrica de la gramínea que constituía el primer renglón de la economía del país o acudir con sus compañeros del Ministerio de Industrias a cualquier centro fabril de la capital.

Fueron muchas las fábricas inauguradas por él en varias provincias y en la mayor parte de ellas se entregó de lleno al trabajo voluntario.


Per a ell, el treball voluntari “ ... es el que es realitza fora de les hores normals de treball sense percebre remuneració econòmica adicional. El mateix pot realizar-se dins o fora del seu centre de treball.
Constitueix “... una escola creadora de conciència, és l’esforç realitat en la societat i per la societat com aportació individual i col·lectiva i va formant eixa alta conciència que ens permet avançar.
Destacava que es fa el treball voluntari no amb el propòsit de cremar energies físiques sino per incorporar-les “...a un treball que rendisca i que servesca de formador de conciència”.
Hi ha que portar-lo amb organització i contingut, que les persones es senten útils, “… es a dir, la identificació de la persona amb el treball és el que s’ha d’aconseguir i per això, hi ha que organitzar-lo”.
Resalta també, la importància del control: el més estricte control del resultat del treball realitzat, sense burocratitzar-lo.

Seguint el seu exemple, a l’Escola Nacional Florestan Fernandes, una escola compromesa amb la formació teòrica i pràctica dels seus membres, tots agrupats per nuclis de 10 persones comparteixen les tasques de manteniment de l’escola i a part es participa dos dissabtes de cada mes amb treballs voluntaris extres en benefici de tots.
Vos mostre unes fotos del fruit del treball voluntari de l’última temporada. Sembla que quan les persones tenen un objectiu comú, se’l creuen i treballen junts s’obtenen resultats.

Escola Nacional Florestan Fernandes

L'Escola Nacional Florestan Fernandes, està situada a Guararema (70 quilòmetres de Sao Paulo), l'escola va ser construïda entre 2000 i 2005, gràcies al treball voluntari d’almenys un miler de treballadors sense terra i els seguidors.
En els primers cinc anys de la seva existència, han passat per l'escola 16.000 militants i moviments socials a Brasil, Amèrica Llatina i Àfrica. No és tant una escola del MST, sinó un patrimoni de tots els treballadors que participen en un projecte de transformació social. No obstant això, el MST està obligat a mobilitzar les seves energies per resistir als atacs implacables dels propietaris de capital, perquè l'escola no es quede sense recursos. No podem permetre ni tolerar, la idea d’ aturar o fins i tot reduir el ritme de les les activitats.
L'escola ofereix cursos de nivell universitari, impartits per més de 500 professors en les àrees de la filosofia política, Teoria del Coneixement, Sociologia Rural, Economia Política de l'Agricultura, la Història Social del Brasil, Internacional, Administració de l'Assegurança Social i Gestió, Educació Rural i Estudis d'Amèrica Llatina. A més, cursos d'especialització, en col.laboració amb altres universitats (per exemple, Dret i Comunicació en el camp).
El fons de la biblioteca, formen la base de donacions, que ara compta amb més de 40.000 volums impresos, a més de donar suport el contingut en altres mitjans de comunicació. Per garantir la possibilitat de participació de la dona, les escoles bressol van ser construïdes (els torniquets), on els nens quedar mentre les seves mares assisteixen.
L'escola va ser construïda en una superfície de 30.000 metres quadrats, amb instal.lacions de maons fets pels propis voluntaris. En total, hi ha tres aules, que en conjunt contenen fins a 200 persones, un auditori i dues aules, dormitoris i menjadors, i banys. Els fons per a la construcció es van obtenir de la venda del llibre Terra (text de José Saramago, cançons de Chico Buarque i fotos de Sebastiao Salgado) i de les contribucions i donacions de les ONG europees.

Continuará...

Per fi, anem a la platja!

El passat cap de setmana vam anar a la platja la “turma” (classe) del curs de teoria política llatino-americana i algun afegit entre els qui estava jo. El dilluns 15 de novembre va ser el dia de la República a Brasil i era festiu, nosaltres això de dia de la República no sabem que és, però tot arribarà.
Vam enfilar la carretera que ens porta a la platja direcció a Ubatuba, ciutat costanera a uns 120 km. d’on estem, Guararema. El viatje d’anada va ser bo, encara que un pel llarguet si contem que van tardar unes 7 hores i mitja en arribar per lês retencions. En la vida he vist tanta "caravana" de cotxes.
A Ubatuba vam visitar l’Associació dels descendents Del Quilombo de Caçandoca. L’Associació treballa per la titularitat de les seues terres i pel dret a poder desenvolupar-se en el seu habitat natural, cal entendre que durant segles, els negres africans han estat portats a Amèrica en concepte d'esclaus, per realitzar les tasques més inhumanes i sense cap tipus de drets. Aquests grups, una vegada arribats a Brasil, van ser expandits per al voltant de 22 estats brasilers. El quilombo va ser un lloc d'amagatall i alberg d'esclaus negres fugitius en el mitjà rural, on van començar a desenvolupar formes comunitàries molt aïllades en els seus començaments, però després van passar a fer importants intercanvis progressius. Va constituir una qüestió rellevant des dels primers focus de resistència dels africans a l’esclavisme colonial, reapareix en el Brasil republicà amb el Front Negre Brasiler (1930/1940) i retorna a l'escena política a final dels anys 70, durant la redemocratizació del país. Es tracta, per tant, d'una qüestió persistent, tenint en l'actualitat importants dimensions en la lluita dels afrodescendentes que conformen al voltant del 52% de la població a Brasil.
Una problemàtica social més que desconeixia, totalment.

Les Jornades sobre cooperació a l'Escola.

Ja passada una setmana de les Jornades sobre: "La cooperació internacional, instruments, desafiaments i oportunitats", puc dir que tenir aquest compromís m’ha servit per dedicar-me tot un mes a estudiar, a preparar-me millor i apendre a assumir reptes que al principi creia inassumibles per a mi.
M’imaginava el dia que m’ho van dir que no podria expressar-me, durant 2 dies, unes 14 hores lectives, en una llengua que quasi no sé parlar-la i que s’ha convertit en la que més escolte durant tots els dies durant 2 mesos ja.
El dia 11, ple de nervis, però amb la total comprensió del companys assistents, els vaig presentar un programa i un presentació “power point” de 132 pàgines traduïdes al portugués des del castellà, català i l’anglès, amb ajuda de la tecnologia, diccionaris, guia de verbs, etc.
La versió portuguesa que van escoltar encara estan preguntant-se de quina zona és. Jo els vaig dir que era una variant de la zona d’Ondara, amb un toc personal. Ells tot s'ho riuen.
Les jornades durant 2 dies van trascorrer d’allò més bé, vaig tenir al final una avaluació positiva per part d’ells amb sentit crític i observacions puntuals interessants, com: que els haguera agrada’t veure més casos pràctics, més formes d’emplenar formularis, debats en grup sobre com fer un programa per saber on es queden bloquejats i que el power point fóra més dinàmic, no tant de text.
Ara pense que tot això es pot millorar per la pròxima vegada, i l’experiència em pot servir per reconèixer que si ets constant , les dificultats es tornen desafiaments i si continues es tornen reptes i després, finalment, en aprenentatges.
Ara he viscut com un “formador” també es forma impartint classe i això, vos assegure que per mi, ha sigut una gran experiència.
El mateix dijous per la vesprada ens vam reunir després de les Jornades i hem definit les noves tasques de les pràctiques per la nova etapa . Vam acordar compaginar diverses tasques dins l’Escola, treballar en projectes de cooperació de l’Escola i activitats de manteniment de l’escola, pintura i jardineria i temps per començar a redactar la meua tesina del Màster.
Ara he passat a ocupar un lloc dins l’oficina de projectes i estic posant-me al dia amb els programes de cooperació que tenen amb el Govern Basc i un projecte amb l’Ajuntament de Lleida.
Estic feliç perquè la meua humilt contribució a la seua lluita és valorada per persones altament qualificades i receptives.
Nous reptes de cara a final d’any.
Salut!

Torne a publicar després de 3 setmanes.

Primer que tot, disculpeu, no he tingut temps per publicar res en 3 setmanes, a l'Escola Nacional Florestan Fernandes hi ha una activitat molt intensa, a més he estat preparant unes jornades per parlar de les ajudes de programes de cooperació internacional. Qui ho havia de dir, jo de "palestrante" com diuen ells al qui imparteix una classe o conferència i el més fort en portugués, això s'ha de gravar. He montat un power point de 132 pàgines tot traduït al portugués, amb ajuda de traductor (google), diccionari, guia de verbs i imaginació meua, bé portugués (made in Ondara) que ja van entenent poc a poc, je,je,je,,,,
Vos publique unes fotos del Cartell de les jornades, fet per la meua disenyadora gràfica particular, La Carol, que damunt d'estar bona, m'ajuda, ufff, quina paciència té, Besets Carol. També, de l'Escola després d'una mística on van penjar les banderes que porten tots els alumnes del curs llatino-americà dels seus moviments socials.
I a més la setmana passada vam tenir un Seminari de Teatre social- teatre de l'oprimit on van passar unes 12 companyies teatrals de Sao Paulo per l'Escola. Vos assegure que va ser un plaer veure les seus obres, molta professionalitat i un plaer conviure amb ells. Cada dia teniem representació a les 14h. a les 20h. i a les 23h. durant 3 dies. Una oferta cultural, desinteressada per part d'ells, una oferta digna i diferent al teatre convencional.
Res amics i amigues el pròxim cap de setmana anem a la platja per fi. Ja vos contaré com anat, anem amb autobus a una platja que és reserva ecològica.