Per fi, anem a la platja!

El passat cap de setmana vam anar a la platja la “turma” (classe) del curs de teoria política llatino-americana i algun afegit entre els qui estava jo. El dilluns 15 de novembre va ser el dia de la República a Brasil i era festiu, nosaltres això de dia de la República no sabem que és, però tot arribarà.
Vam enfilar la carretera que ens porta a la platja direcció a Ubatuba, ciutat costanera a uns 120 km. d’on estem, Guararema. El viatje d’anada va ser bo, encara que un pel llarguet si contem que van tardar unes 7 hores i mitja en arribar per lês retencions. En la vida he vist tanta "caravana" de cotxes.
A Ubatuba vam visitar l’Associació dels descendents Del Quilombo de Caçandoca. L’Associació treballa per la titularitat de les seues terres i pel dret a poder desenvolupar-se en el seu habitat natural, cal entendre que durant segles, els negres africans han estat portats a Amèrica en concepte d'esclaus, per realitzar les tasques més inhumanes i sense cap tipus de drets. Aquests grups, una vegada arribats a Brasil, van ser expandits per al voltant de 22 estats brasilers. El quilombo va ser un lloc d'amagatall i alberg d'esclaus negres fugitius en el mitjà rural, on van començar a desenvolupar formes comunitàries molt aïllades en els seus començaments, però després van passar a fer importants intercanvis progressius. Va constituir una qüestió rellevant des dels primers focus de resistència dels africans a l’esclavisme colonial, reapareix en el Brasil republicà amb el Front Negre Brasiler (1930/1940) i retorna a l'escena política a final dels anys 70, durant la redemocratizació del país. Es tracta, per tant, d'una qüestió persistent, tenint en l'actualitat importants dimensions en la lluita dels afrodescendentes que conformen al voltant del 52% de la població a Brasil.
Una problemàtica social més que desconeixia, totalment.